Aquest article obre una sèrie d’articles amb propostes de reflexions sobre el debat del futur del PSC que culminarà en el 12è Congrés.
El PSC té l’aspiració de ser el partit al qual se sentin més propers la majoria dels catalans i catalanes, tant del punt de vista ideològic, com del punt de vista del grau d’identificació nacional. Però per fer-ho ha de millorar la seva capacitat de relació amb la societat i d’atracció envers sectors que es poden sentir propers a un projecte fort i transversal per Catalunya que defensi una societat més justa, que creí ocupació, respecti al medi ambient i millori l’autogovern.
Els socialistes catalans no tenen un problema de valors. És dipositari d’uns que formen part de la Revolució Francesa i del Socialisme Democràtic: els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Uns valors que segueixen plenament vigents per qualsevol partit socialdemòcrata i que el poden permetre identificar-se com un actor diferenciat i perfil propi.
El problema del PSC i la majoria de partits socialdemòcrates europeus és la falta de concreció i d’eficàcia sobre els problemes que preocupen els ciutadans i que marquen l’agenda social: ocupació, sous, immigració, habitatge, mobilitat, etc. Els veïns i veïnes dels municipis de Catalunya pateixen els problemes derivats dels canvis socials i és per això que cal no només resoldre els problemes sinó tenir la capacitat de dissenyar la societat del futur a partir d’un discurs clar i valent capaç de fixar les regles, l’agenda i el terreny del debat
En els darrers anys s’han produït nous fenòmens socials, demogràfics, econòmics i culturals que afecten a la gent i que plantegen nous reptes que els partits socialdemòcrates han de posar en relleu en el seu discurs polític. Entre aquest destaquen:
- La sensació d’empobriment relatiu en capes importants de la societat i als quals no és pot fer un discurs sobre l’evolució del indicadors macroeconòmics. El PIB o les exportacions poden millorar però el que les persones veuen és la necessitat de dos sous per unitat familiar per mantenir la qualitat de vida (i les enormes dificultats econòmiques que pateixen si es perd un) o les dificultat dels joves per obtenir estabilitat laboral i un salari suficient, …; i que provoquen la percepció de que ha augmentat molt l’esforç econòmic per mantenir el nivell de vida de fa uns anys.
- La percepció de disminució de la qualitat dels serveis públics. L’augment de la demanda en aquest anys amb l’augment de nous ciutadans, no ha estat compensada per un increment necessari de la despesa pública per a mantenir el nivell anterior. A més, la ciutadania no només dóna per descomptat que l’administració ha de proveir un seguit de serveis que garanteixen drets de l’Estat del Benestar sinó que ho ha de fer amb certs estàndards de qualitat.
- La seguretat ha passat a ocupar un lloc central en les preocupacions de la ciutadania i ha hagut un increment de la sensació d’inseguretat com a conseqüència dels canvis socials i demogràfics. En aquesta qüestió molt sovint ens ha faltat un discurs o se’ns ha percebut com a presoners de posicions poc resolutives
- En l’entorn urbà més pròxim hi ha la percepció d’empitjorament d’alguns aspectes de les condicions de vida., vinculat sobretot a temes de neteja i d’ús indegut de l’espai públic. Una dificultat que també existeix és l’arribada de població immigrada amb hàbits sovint difícils de compatibilitzar amb els de la població autòctona i que genera conflictes de convivència.
Aquests són els problemes que pateixen els potencials votants d’un partit socialdemòcrata. Hi aquí és on trobem un dels majors problemes del PSC. El partit massa sovint estableix interlocució amb la societat a partir de les institucions on governa, i no de la pròpia organització. Unes institucions on la majoria de cops es fa gestió i no política, encara que es cregui el contrari.
Els partits han d’establir un nou pacte amb la ciutadania que generi noves complicitats i espais compartits per prioritzar i canalitzar cap a les institucions les veritables necessitats i demandes de la gent: des de el nivell més local fins al global. Per què quan un govern d’esquerres es veu obligat a practicar polítiques d’ajustament econòmic degut a la crisi com congelar pensions, endarrerir l’edat de jubilació o reduir el sou dels funcionaris és produeix el descontentament de l’electorat progressista a nivell local. Però aquest no és provocat per què no s’entenguin aquestes mesures, sinó que aquestes es donen a la part ample de la societat; i la gent critica que no es tingui la mateixa resolució per prohibir els paradisos fiscals o l’establiment d’un impost sobre els moviments especulatius de capital o sobre els grans beneficis o les grans fortunes, que afecten a la cúspide de la societat.
Dintre de cinc mesos hi haurà eleccions municipals. Si el PSC articula el seu discurs polític en base a la gestió realitzada i la que realitzarà, per mot bona que sigui, cometrà un greu error. A tots els nivells, però en especial a nivell municipal, que és el que permet major proximitat, ha de practicar una escolta activa dels seus potencials votants mitjançant l’organització; fent èmfasi als nous protagonistes, als nous agents i els nous lideratges de la societat. Només així podrà tornar a contactar amb ells, ja que podrà oferir respostes polítiques de canvi real a les inquietuds que manifesten. I també podrà implicar als impulsors de les demandes en la recerca de solucions efectives i a llarg termini.
