Joan Mateu

Joan Mateu

Aquest cap de setmana ha mort als 66 anys  Joan Mateu,  president i fundador de la Fundació Barcelona Comerç, després d’una llarga lluita contra una malaltia. Mateu sempre va ser un lluitador. Primer per dignificar la figura del comerciant, per vetllar pels seus drets, per reclamar la professionalització del sector, per defensar-ne els interessos…  Des de la seva creació, la Fundació Barcelona Comerç ha treballat per promoure el desenvolupament dels eixos comercials de la capital catalana i per defensar el comerç de proximitat.

Vaig conèixer en Joan ja fa uns anys, quan ell era el president de l’eix comercial del Carrer Gran i jo  era conseller del Districte de Sant Andreu. Era el moment de la creació del centre comercial La Maquinista, i molts comerciants miraven el seu futur amb incertesa. Però en Joan Mateu tenia molt clar que el comerç de barri, aglutinat, associat, còmplice, era invulnerable al model comercial de les grans superfícies.  Primer des de l’eix i més tard des de la Fundació va impulsar  la unió de forces de tot el teixit comercial de barri, organitzat en eixos a l’aire lliure (era uns dels impulsors del comerç al carrer o les passarel·les de BCN Moda al Carrer ).  La seva tasca ha permès que l’eix tingui un model que és referència en altres ciutats i pogués fer front amb èxit als canvis de les pautes i hàbits de consum d’aquests anys.

Fins al final dels seus dies va defensar el paper estratègic del comerç tradicional com a motor de ciutat. Per aquesta raó la seva mort és una gran pèrdua per la ciutat de Barcelona, ja que el seu model de comerç és el model que han acabat assumint tots els alcaldables de la nostra ciutat per sobre de colors o divergències ideològiques.

Partits i moviments socials al segle XXI

Debat a l'Escala

Aquest dijous, que va ser l’últim del mes d’agost, vaig assistir a les jornades de treball i debat organitzades a L’Escala per Nou Cicle. Estava especialment interessat en la ponència que portava com a títol “Partits i moviments socials al segle XXI” i que feia preguntes de com els partits poden tornar a ser palanques de mobilització social en el nou segle i no apèndixs institucionals per conquerir i mantenir el poder.

Les reflexions van ser molt interessants i van tractar el tema des de múltiples i heterogenis punts de vista. Personalment m’agradaria aprofundir en un dels molts aspectes que es van tractar, l’organització interna dels partits i el treball territorial que és fa des de la proximitat local i la seva forma de fer. Perquè els partits que no estan satisfets de com marxen les coses amb la poderosa hegemonia dels poders financers que genera una significativa crisi de legitimitat de les institucions representatives, o aquells partits que vulguin tenir una voluntat transformadora de la societat; han de començar per fer una metamorfosis d’ells mateixos. Un canvi que abans que res, els permeti recuperar la credibilitat de que realment poden modificar les coses, i no es limitin a ser la veu cridanera institucional del govern o de l’oposició.

Per aquesta raó els partits han de guanyar en obertura i descentralització, perdent jerarquia i llunyania. Han de donar més força a la gent de cada territori i s’ha de perdre la por a que aquesta tingui opinions diferents i decideixin coses diferents. Les agrupacions locals d’un partit haurien de servir d’espai de trobada i instrument al servei del debat polític, organitzats en cercles de coneixement (inclòs el coneixement local de les seccions electorals) i no com tentacles d’una enorme maquinària electoral, tecnificada a través de gabinets i experts, que deixa la militància en un paper secundari i passiu, i reforça les cúpules dels partits. Uns territoris que han de tenir més força per posar més èmfasi en estar en i amb els moviments o les xarxes socials, i no per lidera-les o representar-les; la qual cosa només serviria per descentralitzar els errors i no per canviar-los.

Els partits del segle XXI comencen per diferenciar-se dels del segle XIX i XX. I això passa per admetre que la solució no la té una elit o la tecnoestructura del “Partit”, sinó que vindrà per la capacitat col•lectiva d’afrontar els reptes i els problemes donant més veu a les bases del mateix.

Cap a les llistes obertes

http://www.facebook.com/widgets/like.php?href=https://ericgomezaznar.wordpress.com/2011/07/19/cap-a-les-llistes-obertes/

El dimarts passat va tenir lloc l’assemblea d’elecció dels set consellers i conselleres que representaran al PSC al Districte de Sant Andreu durant la legislatura 2011-2015.

És segurament l’elecció de càrrecs institucionals més important que es fa des d’una agrupació territorial, i per aquesta raó, a Sant Andreu vam voler aprofitar-la per dur a terme un procés el més transparent i obert possible. Una elecció que recollís una de les demandes que ha sortit aquests dies a les places de moltes ciutats i també al nostre Districte: les llistes obertes.

Per aquest motiu, tot i que una executiva ha de proposar una candidatura amb el número de places a cobrir, es va facilitar a totes les persones que no eren a la proposta, i que volien optar a ser-ho, la seva presentació. Es van incloure tots els noms a la mateixa papereta de votació amb una casella al costat per què la gent escollís qui volia que el representes, és a dir, una llista oberta impulsada per la mateixa executiva. Una llista on un podia votar a una persona de la proposta que feia l’executiva i a una altre que no ho fos.

L’objectiu era donar més veu als militants a través de l’elecció de càrrecs mitjançant llistes obertes. Un canvi organitzatiu i metodològic, que ha d’incloure l’elecció de tots els caps de llista per primàries obertes a la ciutadania, cap al qual ha d’avançar el PSC per apropar-se a la gent.

PSC: a sotavento

Article publicat al diari ABC

Cataluña / TRIBUNA ABIERTA

PSC: a sotavento

 

ERIC GÓMEZ, JORDI DEL RÍO

Día 16/05/2011 Diari ABC

 

Corren tiempos para los símiles marineros en la política catalana. También para los socialistas catalanes. A simple vista y dada la enésima callada por respuesta de la actual dirección socialista a las filtraciones periodísticas que ya configuran una nueva dirección sin ser debatida ni votada, parecería lógico que el próximo cónclave del PSC pudiera ser también víctima propicia del actual clima de recortes que ha instalado el giro a estribor del actual Govern de la Generalitat.

Las molestas filtraciones de estos procesos, silenciadas en este caso por la inminencia de unas importantísimas elecciones municipales y la responsabilidad de quienes a ellas acuden con su esfuerzo e ilusión, generan en la atribulada militancia la sensación de que el debate y la democracia participativa no están siendo en este momento la piedra angular de un partido tantas veces ejemplar en ese terreno. De repente, y como por arte de birlibirloque, en el juego de bolos significa tirar por segunda vez la bola desde el ventajoso punto donde paró la primera, el PSC se sitúa en un estado de opinión según el cual todo estaría ya decidido.

No se trata simplemente de un debate de personas y años en el calendario. Es de mayor calado: de ideas. Y también de formas. De superación del pasado. Flaco favor hará a la obertura del partido quien situándose a sotavento de unas elecciones de una importancia social fundamental, intente frívolamente aprovecharse creando estados de opinión de inevitabilidad. La «bona gent», la que configura el partido más representativo y no una simple jerarquía en cuanto a número y estructura, quiere y debe participar.

Aprovecharse de los que ya sea por responsabilidad —para no hacer saltar en añicos una unidad más necesaria que nunca—, o de quienes por cálculo de economía de esfuerzos se dejan llevar al más cómodo de los huertos, no será la actitud que impulse el necesario debate. Esta vez, los deseos de romper «la cuarta pared», esa pared imaginaria que al frente de cualquier escenario impide el diálogo y la interacción, son palpables.

Víctima del canvi

Hereu i Trias

Quan ja hem passat l’equador de la campanya electoral municipal, s’han publicat les darreres enquestes i ja s’ha fet el debat televisat, ens trobem que l’anomenada “batalla de Barcelona” és molt més ajustada del que es preveia fa uns mesos .

El favorit a les enquestes continua sent Xavier Trias però la distància amb Jordi Hereu s’ha reduït considerablement. L’actual alcalde de Barcelona ha demostrat que és un bon corredor de fons i  des de les primàries, de les quals va sortir enfortit, ha aconseguit disminuir la  distància en vots, que es va acostar a vint punts percentuals, a prop dels quatre punts que indiquen les darreres enquestes.

Jordi Hereu ha demostrat que té un enorme coneixement de la realitat de la ciutat i està demostrant una enorme energia davant d’un adversari que ni en té tanta i que no acaba d’aportar cap idea que engresqui a la ciutadania.

Però Xavier Trias s’ha convertit en víctima  del canvi que tant predica des de 2003. El clamor popular contra les retallades  en els serveis públics impulsades pel govern de CIU han posat en  valor l’obra feta pel candidat socialista. La defensa de l’impuls des de el sector públic i de les polítiques socials en temps de crisi com l’augment de les beques menjador o la creació de 43 escoles bressol, sumat a una de les millors gestions econòmiques municipals (racionalitzant la despesa i tenint una  de les ràtios d’endeutament més baixes) ha donat credibilitat al seu discurs.

Els ciutadans i les ciutadanes són els primers que volen racionalitzar la despesa però troben injust que l’estalvi en salut, educació i altres serveis públics, destruint a més llocs d’ocupació, es faci mentre s’anuncia una rebaixa d’impostos als més afavorits. Aquest fet fa que la ciutadania vulgui canviar la política de retallades i per aquesta raó el veritable canvi pot ser pels veïns i veïnes preservar la Barcelona progressista que cohesiona els barris, davant una aliança de centre dreta de CIU i PP.

Intervenció a l’acte de Nou Cicle a Sant Andreu

Acte: Per un Nou Cicle a la ciutat de Barcelona

Data: 15/04/11

Lloc: Centre Cultural Can Fabra

                                                                                                                                                                                                                                                                               avui Molt bona tarda a Tothom! Vull començant agraint la presència de tots vostès aquí, i també agrair a Nou Cicle que hagi acceptat la proposta de l’agrupació del PSC de Sant Andreu de fer un acte en el nostre Districte. Per mi és un gran honor poder inaugurar aquest acte acompanyat per una taula plena de noms il·lustres i que són un referent en política:  Albert Batlle (un referent en política municipal i autonòmica), David Mackay (arquitecte que és referent en polítiques urbanístiques), Joan Ignasi Elena (alcalde de Vilanova i un referent en proximitat a la ciutadania), Raimon Obiols (un gran polític que sap que sempre ha tingut l’estima de l’agrupació de Sant Andreu) i sobretot, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, una persona que a més de ser l’alcalde de la capital de Catalunya, ha més a sigut regidor d’aquest Districte i per la qual cosa té uns lligams molt forts amb la gent dels set barris de Sant Andreu.

També estic molt content del lloc on es realitza aquest acte: el centre cultural Can Fabra – Biblioteca Ignasi Iglesias. L’edifici on avui estem i conegut com Can Fabra és una de les naus que constituïen el complex industrial fundat el 1838 i conegut com la Fabra i Coats. Un conjunt fabril que va arribar a donar feina a 15000 persones, vinculat al moviment obrer català i que avui és un referent cultural, i que aviat ho serà més amb la posada en marxa d’una de les fàbriques de creació.   I un espai que també porta el nom d´Ignasi Iglesias, un referent del modernisme literari català, a l’obra del qual es reflecteix el seu interès per la situació social dels obrers de l’època. Per aquesta raó era anomenat “poeta del poble” i també “poeta dels humils”

Així doncs, que millor que aquest espai, referent cultural i social de les transformacions que es van donar a finals del XIX, per parlar i debatre de com la Catalunya de progrés que és socialment majoritària al SXXI ha de treballar per transformar-se per ser-ho també políticament.

Des de la proximitat territorial de les agrupacions constatem com la gent s’allunya de la política i de la degradació de la cosa pública. Per enfortir la democràcia cal fer la política més propera als ciutadans, fer-la més transparent, afavorir les condicions perquè hi hagi més participació. Cal fomentar la implicació dels ciutadans en els afers públics, perquè com més participació hi hagi, el sistema gaudirà de més adhesió ciutadana, augmentarà més la legitimitat i es recuperarà més fàcilment la confiança dels ciutadans amb els governants. Serà, en definitiva, una forma de reduir les distàncies que hi ha entre ciutadans i polítics i de relegitimar l’activitat política.

Amb aquesta idea vam demanar a Nou Cicle que expliques els homes i dones progressistes del nostre Districte les aportacions que fan a aquest debat.

Per què  Nou cicle ha obert un procés enèrgic i ambiciós de renovació i obertura, que entronca amb els mètodes participatius, unitaris i sobirans que van constituir el PSC.

Per què des de el PSC també tenim el repte de renovar-nos per tenir una organització més horitzontal, que optimitzi la màxima democràcia col·lectiva i la màxima interlocució amb la societat, de tal manera que l’orientació política, les prioritats o la confecció de candidatures és fixin amb una escolta constant amb la gent que vagi més enllà de les estructures jeràrquiques.

D’aquesta manera des de Sant Andreu volem que els veïns i veïnes  facin seva la necessitat i la voluntat d’una aliança de progrés a Catalunya, i l’estenguin i sobretot en siguin protagonistes.

També a la ciutat de Barcelona ja que volem evitar el risc que  el 22 de maig puguem tenir una ciutat governada per partits que fomenten que els béns i serveis  comuns com l’educació i la sanitat siguin cada cop menys públics i estiguin cada cop més sotmesos als interessos d’uns pocs.

Per aquestes raons creiem en aquest projecte. Tenim aquesta ambició per Sant Andreu. Creiem en les nostres possibilitats i estem compromesos a treure’n el millor, i per aquesta raó us convidem a participar-hi, i sobretot a ser-ne els protagonistes. Moltes gràcies.

Butlletins PSC Sant Andreu

Aquí trobareu tots els butlletins publicats pel PSC Sant Andreu entre març de 2009 i gener de 2011:

Butlletí 1 Març 2009

Butlletí 2 Abril 2009

Butlletí 3 Maig 2009

Butlletí 4 Juny 2009

Butlletí 5 Juliol-Agost 2009

Butlletí 6 Setembre 2009

Butlletí 7 Octubre 2009

Butlletí 8 Desembre 2009-Gener 2010

Butlletí 9 Febrer 2010

Butlletí 10 Març 2010

Butlletí 11 Abril 2010

Butlletí 12 Maig 2010

Butlletí 13 Juny 2010

Butlletí 14 Juliol-Agost 2010

Butlletí 15 Setembre 2010

Butlletí 16 Octubre 2010

Butlletí 17 Novembre 2010

Butlletí 18 Desembre 2010-Gener 2011

Les primàries a Sant Andreu

Primàries

Jordi Hereu ha guanyat les primàries del PSC a l’alcaldia de Barcelona, i serà el  candidat a alcalde de la ciutat més important que encapçalen els socialistes a Espanya, i segurament del sud d’Europa.

Al Districte de Sant Andreu la participació ha sigut la més elevada de les deu agrupacions de Barcelona, ja que han votat el 43,30% dels afilats; dels         quals, el 79,39% han votat al Jordi Hereu. Així doncs, també  és l’agrupació on l’actual alcalde ha obtingut major suport. Aquest resultats s’expliquen pel grau elevat de coneixement i valoració que tenen els afiliats de l’etapa del Jordi Hereu com a Regidor d’aquest Districte i la fermesa demostrada com alcalde en la defensa de l’estació de La Sagrera i del túnel que la comunica amb Sants. L’elevada participació, sobretot dels simpatitzants (12 punts per sobre de la mitjana de Barcelona) és fruït de  la feina que des de fa dos anys realitza la pionera estructura d’equips de barri, que ha permès un coneixement previ dels mateixos, i que ha facilitat la mobilització als equips de les dues candidatures.

L’agrupació  de Sant Andreu igual que el PSC de Barcelona ha sortit enfortida de les Primàries, ja que té  candidat més fort, amb el plus de legitimitat que li dona haver estat designat gràcies al suport rebut dels i de les militants i simpatitzants. S’ha de dir que els equips de les dues candidatures a Sant Andreu han portat un procés exemplar en molts aspectes, procés que sense la valentia de la Montse Tura i el Jordi Hereu no hauria estat possible. D’aquí tres mesos veurem quins efectes ha tingut sobre l’electorat , però ara toca  destacar que amb les primàries han  guanyat tots els i les socialistes de Barcelona, que avui estan en molt millor situació per guanyar les properes municipals.

Comparacions equivocades

«Fa 32 anys que a Barcelona governen els socialistes. A Catalunya, a Espanya i al món els governs s’han anat alternant. Ha caigut el Mur de Berlín, estan caient dictadures i altres murs en altres països i, no obstant, a Barcelona, mentre el món ha canviat globalment, continuen governant els mateixos». Aquestes són les desafortunades paraules que va formular el diputat d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida a Madrid presentant a Xavier Trias.

El candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona va estar el convidat d’honor en un esmorzar informatiu en què va aprofitar per fer campanya i esbossar el programa amb què pretén treure els socialistes de l’ajuntament. Però per fer això no es necessari comparar el PSC amb una dictadura, ja que és una acusació molt greu. No només insulta als socialistes, sinó a tota Barcelona. Principalment per què els socialistes han anat renovant cada quatre anys la confiança dels seus veïns i veïnes a les urnes amb un projecte que ha anat adaptat la ciutat a aquest món que canvia globalment, convertint-la en un referent de transformació exitosa. El que han de reflexionar és per què en aquests anys CIU no ha tingut cap programa que despertes la confiança de la majoria de barcelonins i barcelonines.

A més a més, realitza aquesta injusta comparació enmig d’ un procés molt democràtic: el de les primàries Demà 19 de febrer, més de 12.000 afiliats socialistes escolliran qui serà el candidat o candidata que optarà a ser l’alcaldable socialista per les eleccions municipals. I aquest procés és una mostra de democràcia interna que enforteix els partits i els candidats que el realitzen.

Equiparar els resultats obtinguts democràticament a Barcelona amb el Mur de Berlín o les dictadures que afortunadament van caient, demostra que el senyor Duran té un desconeixement de la realitat de la ciutat de Barcelona.

Antoni Moliné

Antoni Moliné

L’Antoni Moliné va néixer el 30 de juny de 1952 a Barcelona. Durant la seva infantessa i adolescència va ser membre dels escoltes de Catalunya, on va aprendre el valor  del servei als demès i l’amor a Catalunya i la seva llengua, i que després han caracteritzat la seva vida política.

 

En els anys 70 va participar a les primeres vagues del metall en Catalunya, incorporant-se a l’UGT. Posteriorment es va fer militant del PSC a l’any 1979, amb el convenciment de que la lluita sindical necessitava d’un recolzament polític per consolidar fites.

 

Durant els anys 80 va formar part de diverses executives del PSC de Sant Andreu. A nivell orgànic va arribar a desenvolupar la tasca de Secretari d’Organització de l’Agrupació.

 

Al marge de la seva activitat al partit i al moviment sindical, l’Antoni Moliné desenvolupa una important activitat al moviment associatiu, i en concret en el món cultural. Al 1982 fundà junt amb altres companys la “Germandat de Geganters i Trabucaires de Sant Andreu”, entitat que juntament amb altres va esdevenir clau en la recuperació de les Festes de la Mercè democràtiques.

 

A l’any 1983, organitzà la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, de la qual es actualment president.  En cultura popular ha participat en la recuperació de “gegants” i en la defensa dels correfocs.

 

Actualment es membre dels “Amics de Can Fabra”, “Agrupament Ferroviari” i també de l’entitat literària “La Vaca Cega”.

Particularment dins del moviment associatiu, i com diu ell mateix,  “sempre ha anat amb la bandera del PSC per davant i sentint la necessitat de participar en la construcció de Catalunya, sent solidari amb la resta d’Espanya, portant la lluita per la igualtat, la justícia i la solidaritat”.

Un exemple de com es poden fer aportacions des de diferents àmbits, i de com els i les socialistes fem aportacions cabdals a l’entesa i l’enriquiment de la cultura i l’ identitat catalana.